Acabant

INTRODUCCIÓ

Aquest projecte és la fi de molts mesos de feina, on he tingut la oportunitat d’experimentar l’aprenentatge significatiu amb els meus alumnes mitjançant les TIC i jo, com a mestra fer solament de guia del seu aprenentatge. Tot plegat sorgeix d’un problema real i significatiu pel grup de tercer de primària.

Socialment ens hem d’adaptar a uns avenços que ens envolten ens agradin o no i les escoles no es poden quedar enrere en aquest sentit. L’aprenentatge significatiu parteix de l’experiència i res millor que un projecte sorgit de la realitat per aconseguir un canvi conceptual en els alumnes.

Em vaig centrar en un problema que va sorgir al grup del que sóc tutora, a tercer de primària. Els meus alumnes es van començar a plantejar d’on venien certes matèries primeres quan vam treballar els processos industrials. Llavors vaig recordar que anys enrere havíem tingut un hort a l’escola que es va deixar perdre i que ara era espai ornamental d’algunes plantes.

En altres ocasions que m’he robat amb problemes reals més aviat m’he centrat en buscar jo informació per transmetre’ls-hi, o que la busquessin ells a casa o bé que algun familiar que conegués el tema ens en vingués a explicar quatre coses. Ara però, tenia davant la oportunitat de parir d’un problema i crear aprenentatge significatiu.

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE

Els alumnes vana anar aprenent partint del seu propi model mental i efectuant poc a poc un canvi conceptual vam acabar l’activitat.

L’avaluació inicial va partir dels coneixements previs i marcant objectius d’allò que volien aprendre i de com ho volíem aprendre es va anar confeccionant les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Aquestes activitats es van anar avaluant sobre la marxa fent una avaluació sumativa. Alhora els nens i nenes es podien autoavaluar veient el seu propi ritme d’aprenentatge. En els diferents dies de cerca per la xarxa les parelles anaven avariant de manera que l’aprenentatge entre iguals era més significatiu.

Vaig valorar molt l’actitud, les ganes d’aprendre, l’interès i el respecte entre iguals, el respecte als diferents ritmes d’aprenentatge i el respecte a l’adult que ens venia ajudar. Em va sorprendre veure que nen que sempre es mostren problemàtics, en aquest projecte no ho van ser gens, es sentien còmodes treballant i aprenent perquè volien i no pas perquè se’ls manava.

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA

Les TIC van tenir un paper fonamental no només en quan a l’aprenentatge directament, sinó en la motivació que va crear als alumnes per aprendre.

El canvi conceptual va ser més ràpid que no pas si el mètode hagués estat un altre. Es TIC van ser la clau per accedir als models mentals dels alumnes i provocar el canvi. Va ser la clau perquè el problema es solucionés de forma natural i va esdevenir una part mol fàcil d’avaluar, valorant l’interès mostrat per cada nen en la cerca i contrastació d’informació.

CONCLUSIONS

He estat contenta amb els resultats obtinguts. Poder dur a la pràctica el projecte m’ha ajudat a mi també a veure’s les enormes possibilitats de les TIC a l’aula, cosa que fins ara havia menyspreat perquè no tenia el significat d’un aprenentatge significatiu basa en un canvi conceptual.

Al llarg de l’assignatura jo mateixa he experimenta un canvi conceptual en els meus models mentals i per tant he pogut entendre de primera mà quin és l’objectiu d’aquesta assignatura

Per mi ha estat mol important poder compartir aquesta experiència amb companys de l’escola que m’han demanat el meu suport pel curs vinent pe desenvolupar tasques semblants. M’ha fe creure encara més en les possibilitats d’un aprenentatge com el que he viscut.

Per últim dir també que per a mi és mol important l’opinió de les famílies ne els aprenentatges dels seus fills, i aquestes també s’han mostrat encantades del procés i de l’evolució dels nens. A casa es manifestaves contents i mostraven els propis aprenentatges.

ANNEX

Si ara ornés a fer l’avaluació inicial les meves opinions canviarien completament, i haig de dir, que no és fàcil fer-me canviar d’opinió. A més, a meitat de procés ja vaig poder veure els primers canvis conceptuals en quest sentit.

He après molt d’aquesta assignatura i sent franca he de dir que ho he passat força malament, doncs mai se m’havien donat bé les TIC. Per a mi, fer un simple blogg o usar el cmaptools ha estat un repte inimaginable per a mi.

He patit molta pressió fins al moment d’acabar però estic contenta. La primera pac no em va anar massa bé perquè encara estava mol verda en aquests coneixements però ha esta gratificant veure que poc a poc m’he anat superant i veure que finalment podia superar l’assignatura amb èxit.

Penso que la nota que em mereixo és una C+, doncs el meu esforç , treball i dedicació es mereix superar l’assignatura, però també sóc conscient que encara em queda camí per fer. Quan veig els bloggs dels companys veig que estic una mica per sota d’alguns d’ells, i per això no em poso més nota.

Al document excel justifico més aquesta postura però penso que sóc realista i justa.

Mapa conceptual

Recursos web

He trobat a la xarxa recursos que avalen el meu projecte, centres educatius que abans que jo han treballat l'hort amb els alumnes i n'han publicat els seus resultats. Mireu aquest enllaç és un dels que més m'ha agradat.

http://colorcode7.blogspot.com/2011/03/mes-manuals-i-recursos-per-fer-un-hort.html

Fotos hort

Cuidar un hort és molt complicat. A vegades els alumnes volen resultats immediats i els costa entendre que la terra té el seu procès i que amb una mica de sort i cura al setembre trobarem els fruits. Adjunto unes fotos d'un hort casolà que vaig poder usar per motivar als nens i que enteguessin què es trbarien al setembre.

Documentació II

Als nens els va semblar molt interessant recollir dades de les verdures i hortelitzes que creien que podiem plantar i van confeccinar-ne un llistat amb les dades més interessants. Alguns familiars d'alumnes ens van ajudar.

Pastanagues Formen part de la família de les umbel·líferes, igual que l’api, el julivert i el fonoll. Es una família que es caracteritza per tenir flors agrupades en umbel·les.El seu nom científic és Daucus carota. És una planta bianual, això vol dir que, en condicions normals, floreix el segon any després de la sembra. L’arrel acumula reserves i s’hipertrofia.S’associa bé amb cebes, alls, enciam, rave, tomàquet i pèsol.Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com el julivert, l’api i el fonoll.

Raves Formen part de la família de les crucíferes, igual que les cols i els naps. Es caracteritzen per que les flors de quatre pètals s’agrupen en raïms i els fruits són una vaina allargassada (siliqua) dins la qual hi ha els fruits, rodons i petits. El seu nom científic és Raphanus sativus. És una planta anual, això vol dir que floreix la mateixa temporada de la sembra. Forma un tubercle que és un engruiximent de l’arrel on s’acumulen reserves. Com que es tracta d’un cultiu molt curt no presenta incompatibilitats importants. Tot i això s’associa bé amb l’enciam i el pèsol i és preferible evitar les verdures de la mateixa família com la col, col-i-flor i el nap.

Pèsols El nom llatí és Pisum sativum. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrogen de l’atmosfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar.És una planta anual. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d’alçada. Altres varietats tenen un creixement determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm. Com en totes les lleguminoses, el fruit del pèsol és una tavella a l’interior de la qual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca. És una planta que no li agrada les altes temperatures de l’estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l’hivern. S’associa bé amb la pastanaga, el rave, la col i l’enciam. Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com la fava i la mongeta. Tampoc es recomanable que coincideixi amb l’all o la ceba.

Apí L’api (Apium graveolens) és una planta conreada per les seves penques i fulles. L’api és la planta tipus que dóna nom a la família de les apiàcies també coneguda com de les umbel·líferes.És una planta procedent del Mediterrani, però també existeix en altres centres secundaris com el Caucàsic i la zona de l’Himalaia. Es coneixia ja a l’antic Egipte, no obstant, el seu ús com a hortalissa es va desenvolupar a L’edat Mitjana i actualment és consumeix tant a Europa com a Amèrica del Nord.

Faves El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l’atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar a simple vista. És una planta anual, o sigui, que el seu cicle de vida no dura més d’un any. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. La tija és molt característica doncs té una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d’alçada. Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una tavella a l’interior de la cual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es consumeix amb la tavella inclosa. A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. És per això que es cultiva típicament a la tardor i l’hivern tot i que també es poden fer sembres primaverals. S’associa bé amb blat de moro i la col. És incompatible amb la mongeta, el pèsol, les cebes i els alls.

Enciams Forma part de la família de les compostes. Com el seu nom indica, aquesta família botànica es caracterítza per tenir flors compostes per moltes flors més petites. Per exemple les flors de les margarides o del girasol són compostes. El seu nom científic és Lactuca sativa. És una planta anual que forma un cabdell més o menys apretat amb fulles de formes i consistències molt diferents, segons la varietat. Al final del seu cicle la planta forma una tija floral al centre del cabdell en l’extrem de la qual es formaran vàries flors compostes. La fase de fructificació també s’anomena espigat. Existeixen moltes varietats d’enciam, les més utilitzades al nostre país són les següents: Enciam romà: és el més tradicional tot i que en els darrers anys ha estat substituida per altres varietats. Com que no forma un cabdell molt consistent, cal lligar-lo quinze dies abans de la collita per blanquejar-lo. Enciam francès o trocadero: de fulles mantegoses i llises, molt saborós. Enciam iceberg: forma un cabdell molt apretat, té una textura molt consistent i es pot escaldar per farcir. Enciam meravella: és la varietat que dona més bon resultat en l’horturbà, molt saborós. Enciam fulla de roure: les fulles són de color vermellós i molt ondulades, dona color a les amanides. El cultiu és força ràpid i es pot fer quasi tot l’any sempre que no hi hagi perill de glaçades. A l’estiu les elevades temperatures a que pot arribar l’horturbà poden provocar l’espigat prematur. La primavera i la tardor són les millors èpoques per plantar-lo. El més fàcil és aconseguir planter per trasplantar-lo al nostre hort. La collita es pot fer en 1,5-3 mesos, depèn de la varietat. Si s’endarrereix massa la collita correm el risc de que l’enciam “espigui”, o sigui, que tregui la flor i es torni amarg. És compatible amb el cogombre, ceba, rave, pastanaga i tomàquet. Evitem posar-la prop d’una planta de la mateixa família com l’escarola.

Alls És una planta de la família de les liliàcees, el seu nom científic és Allium sativum. És cosina-germana de la ceba i també té produeix un bulb a partir de les reserves acumulades a la base de les fulles. Però el bulb de l’all es diferencia per que es desfà en unes unitats elementals anomenades dents. El nombre de dents per bulb és molt variable, segons la varietat i les condicions ambientals pot ser des de 2-3 fins a 15 o més. L’all és l’hortalissa amb més propietats medicinals doncs conté gran quantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per la salut. Algunes de les propietats més reconegudes són la reducció del colesterol, l’efecte anihipertensiu, la prevenció del càncer d’estómac, l’augment de la capacitat del sistema immunològic i l’efecte antibiòtic. Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. Els alls blancs es conserven millor i se solen consumir secs mentre que els rosats es consumeixen més tendres. La plantació es fa a partir de les dents d’all. Cal tenir en compte que l’all acabat de collir pot tenir latència, o sigui, que trigarà un cert temps a germinar. S’associa bé amb enciams, remolatxa i bleda. Cal evitar que coincideixi amb pèsols o faves.

Escarola El seu nom científic és Cichorium endivia. És de la família de les compostes, igual que l’enciam i la carxofa. És característic d’aquesta família la flor composta, formada per petites flors que formen el que s’anomena un capítol. És una planta bianual, que floreix durant el segon any de cultiu. Les fulles de la majoria de varietats són arrissades. Les escaroles pròpiament dites és un conreu de la temporada freda, són molt més resistents al fred que l’enciam. Necessiten una bona fertilitat en el terreny però no són pas exigents en les condicions del sòl i van bé en terreny argilós. La sembra es fa en planter a l’estiu i la collita és durant l’hivern i primavera. Es lliguen durant uns dies abans de collir per tal que les fulles interiors siguin blanques. Les escaroles són una hortalissa molt popular. A diversos pobles, viles i ciutats de Catalunya l’escarola és la base del Xató.

Col d’hivern La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dóna nom a la família Brassicaceae. Les cols en les seves diverses varietats dins l’espècie Brassica oleraceae tenen com antecessor comú la varietat silvestre de col Brassica oleracea oleracea, que es troba a les costes i penyasegats de gran part d’europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.

Cebes La ceba (Allium cepa L. ) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies originària de l’Àsia central, amb un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d’un bulb subterrani, proveït d’arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s’origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades.

Col-i-flors Nom comú r: Col-i-flor Nom científic : Brassica oleracea var. botrytis Família: Crucíferes. Origen: Àsia. És una de las hortalisses més apreciade s . La flor ésla part comestible. En aquestes plantes la inflorescència es toba hipertrofiada, forman una massa de pecíols y botons foliars . Hi ha varietats de color blanc, groc i vermell.

Maduixeres La maduixera o fraulera és una planta herbàcia perenne, vivaç, estalonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen, de color crema. Es de port baix i es multiplica vegetativament per estolons o sexualment a través de llavors. La temperatura òptima de creixement és 10-13ºC a la nit i 18-22ºC durant el dia. A l’hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l’estiu dona la màxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una alçada entre 5 i 30 centímetres. Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscs o llocs ombrívols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l’hemisferi Nord. És conreada pels seus fruits anomenats fraules o maduixes, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraga o maduixot, d’origen nord-americà.

Porros El porro Allium ampeloprasum J. Gay o el sinònim Allium porrum L.) és una espècie de planta cultivada que pertany al mateix gènere que l’ all i la ceba (Allium) És originària d’Euràsia i és una de les plantes conreades des de temps més antics. És un planta herbàcia que en estat silvestre és perenne i conreada és bianual d’aprofitament anual com hortalissa. Se sembla força a una ceba o un all però normalment és de majors dimensions. Les fulles són carnoses i buides per dins,la seva part inferior és més voluminosa però sense arribar a formar un veritable bulb en la varietat porrum. Les arrels són fasciculades relativament gruixudes i curtes. El primer any només vegeta i el segon any floreix amb una mena d’umbel·la de flors blanques que produeixen les llavor d’uns 2 mm i de color negre. Els porros conreats, segons les varietats poden fer des de 20 a 150 cm d’alt.

Documentació

Ens va anar molt bé partir d'aquesta info trobada a la xarxa.

http://sites.google.com/site/elnostrehortet/guia-didactica

GUIA DIDÀCTICA

La webquest "el nostre hortet", té la finalitat d'apropar als alumnes a l'hort i el seu treball. D'aquesta manera es dóna a conèixer les feines de sempre al camp (hort), la vida del pagès, les seves tasques, les eines i el procés de plantació de les diferents hortalisses i verdures.
A part, també pretèn aprofitar els espais oberts del nostre recinte escolar com a recurs didàctic per aprendre i conèixer de primera mà una tasca que és practica des de fa molts anys i que perdura en l'actualitat.

El poder treballar i practicar aquestes tasques in situ i de forma presencial conjuntament amb l'eina informàtica, et permet que els alumnes manifestin un interès, una motivació i participació força elevada.

NIVELL EDUCATIU AL QUE ESTÀ ADREÇADA AQUESTA WEBQUEST

Aquesta eina de treball està plantejada per dur-se a terme des de cicle inicial fins a cicle mitjà de primària (6 - 10 anys). No obstant, pot ser adaptada a cicle superior, en funció dels objectius que hom es plantegui i introduïnt l'elaboració de fitxes i activitats adequades a l'edat amb un nivell més elevat.

ÀREES IMPLICADES

• Àrea del coneixement del medi
• Àrea de llengua catalana
• Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)

OJECTIU GENERAL PLANTEJAT

• Aprendre les tasques bàsiques que s'efectuen en un hort.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

• Conèixer els estris i les diferents activitats que es fan a l'hort.
• Conèixer diferents productes que es poden cultivar a l'hort (hortalisses i verdures).
• Reconèixer les parts bàsiques d'una planta i les seves necessitats.
• Conèixer l'ús adequat de l'aigua com un bé escàs i que hem de cuidar.
• Elaborar receptes a partir dels fruits recollits.
• Cercar refranys relacionats amb el món de l'hort i la metereologia.
• Coneixement i ús de les noves tecnologies a l'aula.

Actituds, valors i normes:

- Saber escoltar i respectar en el treball en grup.

- Aprendre a compartir i planificar una feina conjunta.

- Mostrar interès i desinhibició en exposar als altres les descobertes realitzades.

- Mostrar interès per l'entorn natural i la importància de la relació entre natura i les accions de l'home.

ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES, TEMPORALITZACIÓ, RECURSOS I ESPAI

Per poder realitzar aquesta webquest és imprescindible que els alumnes parteixin d'uns principis bàsics i elementals d'informàtica tals com fer anar un processador de text, guardar un document, insertar imatges i fer anar el navegador, sobretot els alumnes de cicle mitjà. D'aquesta manera haurien de ser capaços de poder fer les diferents activitats amb la menor ajuda possible. En tot cas, el mestre/a sempre efectuarà reforços positius i ajuda als alumnes que més ho necessitin (cicle inicial).

Temporalització

Aquesta webquest està proposada per desenvolupar-se en 8 sessions d'uns 45 minuts aproxidament. La primera sessió enfocada en la presentació i la posada en escena de la webquest i la resta serien la realització de les diferents activitats dins l'apartat del procès (un apartat per sessió). No poden passar d'una activitat a l'altra, sinó han finalitzat les anteriors.

Per poder efectuar les diferents tasques que es proposen, els alumnes hauran de disposar:

- Un ordinador per a cada grup de quatre alumnes.

- Connexió a la xarxa (imprescindible).

- Impressora per poder extreure el treball fet i poder-lo entregar al mestre/a.

Espai

Imprescindible dispossar d'un espai exterior adequat i acondicionat per a poder desenvolupar el nostre hortet.

A part, també és necessari que hi hagi un espai que, a més dels ordinadors connectats a Internet, sigui suficient per fer altres tasques (escriure, dibuixar, retallar, exposar les tasques fetes pel grup...).

AVALAUCIÓ

Des d'un bon principi, els alumnes conèixen i saben el que el/la mestre/a espera d'ells i, per tant, què se'ls evalua. A aquest fet cal afegir-hi l'avaluació de les llistes de comprovació i les rúbriques mitjançant les quals els alumnes poden veure, en tot moment, quins paràmetres s'avaluen.

Web interessant

A veure què us sembla per treballar diverses àrees dels nivells de primària. Mireu aquest enllaç. Daquí he extret coses interessants per el meu projecte.

http://www.ceip-diputacio.com/la%20motxilla.htm